FULL PARROQUIAL #3 | De fruites prohibides i abrasions
Amb una mica (molt) de retard arriba el tercer FULL PARROQUIAL en forma de tòrrida lectura per acompanyar aquesta insuportable creació de la natura, amplificada per l’acció humana, que és l’estiu.
Abans de passar a la matraca pròpiament dita, deixeu-me recordar-vos que, si no ho heu fet ja, us subscrigueu, si ho voleu, a la present newsletter:
DISCOS DEL MOMENT
A John Hannibal Smith li encantava que els plans li sortissin bé, i a mi que les expectatives es compleixin: els dos discos que van ser el hype del moment en l’anterior newsletter són els dos que destaco en aquesta. Dos treballs de menys de mitja hora i amb una autèntica amanida de textures i emocions, però també amb unes dosis altes de diversió. En definitiva, dos discos amb moltes similituds, tot i que radicalment diferents.
Roko Banana - Fins que surti el sol
(mathened emo, Catalunya)
Editat per Aloud Music
El segon disc dels Roko Banana ve carregat exactament de la mercaderia que esperàvem: un conjunt heterogeni de cançons amb els elements marca de la casa, és a dir, post-hardcore controlat, rampells matemàtics dels que t’escalfen el cor i melodies que són com una fresca brisa marina en una tarda d’agost. Tot plegat, lluny de convencionalismes i amb la sensació que el grup té les finestres de casa ben obertes perquè tot ventili bé.
Les lletres tenen molt de pes en la proposta dels banyolins. A Fins que surti el sol, tracen una agradable continuïtat amb l’anterior disc del grup (El Veïnat, 2021) i ens parlen de la relació del nostre jo amb l’entorn més immediat ―amistats, solitud, (des)esperança, amors, els altres― per anar transitant del pessimisme a l’optimisme i viceversa. Un combinat d’emocions que, al cap i a la fi, convida a celebrar i reivindicar la normalitat i la naturalitat.
Per si tot això descrit fins ara fos poca cosa, els Roko Banana són capaços de posar en escena la seva proposta amb un directe espectacular i contundent, on demostren una coordinació i destresa pròpies dels grups que es prenen molt seriosament el que fan.
Per cert, quan Roko Banana van publicar El Veïnat vaig entrevistar-los al programa de ràdio de L’illa dels monstres (capítol 106 - Arquitectures abrasives). Podeu repescar-lo tant a ivoox com a spotify.
Öz Ürügülü - Della Morte dell’Artista
(multicrossover experimental autoirònic, Suïssa)
Autoeditat
El còctel de l’estiu no us el prepararà cap cambrer vestit de blanc, amb musculatura prominent i cara de tenir les frases motivacionals com a base de la seva filosofia de vida. I no us el prendreu en cap terrassa amb plantes tropicals col·locades en testos il·luminats al costat d’una platja xafogosa del Mediterrani. El còctel de l’estiu, i també de l’any, us el serveix una tropa de sis músics amb pinta de genis bojos i oriünds de Zug, una petita ciutat a prop de la frontera entre Suïssa i Liechtenstein.
En el nou disc dels Öz Ürügülü, Della Morte dell’Artista, la intensitat de sabors es nota des de la primera nota fins a l’última. Els helvètics no desaprofiten cap ingredient, però el resultat no és gens embafador, la qual cosa té molt de mèrit tenint en compte que en cinc cançons i poc menys de mitja hora de durada hi trobem, per exemple, Zappa barrejat amb Mr. Bungle barrejat amb Michael Jackson barrejat amb música de festa major barrejada amb bandes sonores hitchockianes barrejades amb la sintonia d’un concurs de TV3 dels anys 80 i la banda sonora d’un videojoc.
El viatge és important, i en certs moments sembla que es perdi el rumb, però el destí sempre és el mateix: diversió i gaudi. Una delícia per als detectors de referències, però també per als que gaudim com animals de la música estrambòtica.
ALTRES DISCOS DEL MOMENT
CMPGN - CMPGN (noise-rock, Suïssa)
Noise-rock moderat, amb tocs de math i molt gustós. Què vols més?
Couch Slut - You Could Do It Tonight (noise-sludge, Estats Units)
Ells mateixos defineixen la seva música com «putrid, drug-fueled gutter rock from the filthy streets of NYC. NSFW.». És a dir, el disc ideal per ambientar les festetes d’estiuet en terrassetes dels vostres amiguets.
Nemeček - Prokletije II (ambient-folk-rock, Croàcia)
Aquest disc és més una curiositat que no pas una recomanació fervorosa, però en cap cas és una pèrdua de temps.
Pijn - From Low Beams Of Hope (post-rock enriquit, Anglaterra)
El primer disc de post-rock instrumental que em crida realment l’atenció enguany ens el serveixen els Pijn, que també portaven uns quants discos deixant-me més aviat fred. En aquesta nova referència, els de Manchester tornen a encaixar amb gràcia les peces de la seva música melancòlica i fosca per regalar-nos un disc que no explora cap fórmula nova, però que convida a perdre-s’hi prou sovint.
Per cert, el disc té un apèndix: poques setmanes després que veiés la llum From Low Beams of Hope, el grup va publicar-ne una reinterpretació en clau ambient.
Thou - Umbilical (sludge infernal, Estats Units)
Fa un parell de setmanes, una mica cansat i sobrepassat per les exigències del dia a dia, vaig agafar el cotxe per fer uns quants quilòmetres per una carretera comarcal. Hi feien obres: estaven renovant l’asfaltat i el pas alternatiu de vehicles es regulava amb un semàfor mòbil.
Just em va tocar esperar al principi de la cua, amb la qual cosa no vaig tenir cap altre remei que passar una quantitat exagerada de minuts observant com anaven allisant aquella lava negra, densa i extremadament calenta amb màquines mastodòntiques, enmig d’un ambient de calor i xafogor indecents, tan propi de les cinc de la tarda d’una tarda d’estiu.
Aquesta experiència tan mundana va convertir-se en un moment gairebé místic gràcies a que a la ràdio del cotxe hi tenia sonant Umbilical, el nou disc de Thou, uns autèntics especialistes en fondre notes musicals per facturar un sludge impenetrable i extremadament pesat, la banda sonora ideal per a uns treballs d’asfaltat gairebé insuportables.
Fins aquest darrer treball, el sextet originari de Louisiana es movia en la part del gràfic on hi trobem els grups de culte, però amb Umbilical han aconseguit passar el llindar del cafè per a molt cafeters i entusiasmar a molts amants dels sons metàl·lics en general. No en tinc cap dubte: el disc apareixerà en moltíssims rànquings de discos de l’any.
De tornada cap a casa vaig desitjar que el semàfor se’m tornés a posar vermell davant dels morros per poder reviure l’experiència. Va haver-hi sort.
Ufomammut - Hidden (slugde còsmic, Itàlia)
Si els Thou mariden a la perfecció amb unes obres d’asfaltat, els Ufomammut ho farien amb l’extracció d’urani del nucli de Saturn. El trio italià torna a treure a passejar el seu bulldozer galàctic per fer tremolar l’univers a base de riffs exageradament gruixuts. Una agradable notícia després d’un anterior disc més aviat poc engrescador.
Els mesos de maig i juny va haver-hi una bona traca de discos interessants; no els he pogut encabir tots en aquesta newsletter, però els que hi falten tindran el seu lloc en el proper FULL PARROQUIAL.
EL HYPE DEL MOMENT
La granja psicodèlica
Una de les sorpreses agradables de l’any passat va ser el descobriment dels anglesos Smote i el seu magnífic Genog1, un disc de post-rock amb elements de folk i aires medievals, com si un grup de cartoixans d’Escaladei hagués renunciat als seus vots i hagués anat a viure a una cova del Montsant per fer música de cançons llargues i letàrgiques.
Poc més d’un any després, tornem a tenir notícies del grup: el 23 d’agost publicaran un nou disc, del qual ja tenim dos avançaments.
Tal i com expliquen al seu bandcamp, Daniel Foggin, el cap pensant del grup, va deixar Newcastle l’estiu passat per anar-se’n a treballar a una granja (però no situada al Montsant, sinó a prop de la frontera amb Escòcia). Es veu que l’experiència va ser tan bona que n’ha sortit aquest nou disc, gravat a la pròpia granja. Es titularà A Grand Stream:
It’s an album that’s the truest incarnation thus far of his vision for this band - a full-scale psychic voyage into the ether and a drone-and-repetition-fuelled series of incantations that takes simple, primal ingredients and utilises them for the purposes of aural sorcery, summoning spectres and revelations aplenty in its wake.
Prometen que el disc serà cru, fosc i fins i tot amb una àurea rural (la moda del neoruralisme s’ha escampat més enllà de Barcelona). També sabem que serà un senyor viatge sonor de més d’una hora. Per acabar d’afegir llenya al foc, el grup cita Anna von Hausswolff i Sunn O))) com a dues de les principals influències a l’hora de composar el nou LP.
Aquí teniu el primer avanç del disc, per si voleu anar escalfant motors d’aquesta nova experiència de rural-drone, farm-ambient o field-psych (ja sorgirà l’etiqueta idònia):
A banda del d’Smote, hi ha altres discos apuntats al calendari:
09.08 - King Gizzard and The Lizard Wizard
16.08 - GEL
23.08 - Melt Banana
23.08 - Smote
06.09 - A Swarm of the Sun
06.09 - Etran de L'Aïr
13.09 - Aidan Baker & Dead Neanderthals
13.09 - Colin Stetson
13.09 - Slomosa
11.10 - Chat Pile
24.10 - FOUDRE!
I un recopilatori:
30.08 - Synthesizing the Silk Roads: Uzbek Disco, Tajik Folktronica, Uyghur Rock & Tatar Jazz from 1980s Soviet Central Asia (by Ostinato Records)
ELS LLOPS ESTAN CANSATS
Ulver estan de tornada de tot, i que un grup estigui de tornada de tot pot ser fascinant, sempre i quan no acabin fent el ridícul, que sol passar. Els noruecs s’han cansat de les dinàmiques de la indústria discogràfica i des de finals de l’any passat han anat publicant cançons noves, de forma esporàdica i sense ordre aparent. No són gran cosa, però Ulver s’han guanyat que ens interessem per ells sempre que fan un moviment.
Seran aquestes cançons part d’un nou disc? Després de mesos sense poder donar una resposta certera, els noruecs van resoldre el dubte: essencialment, ho volen fer tot a l’inrevés i sense promoció:
This time we’re gonna keep dropping tracks till it becomes an album. It’s a backwards way, with no pre-order, promo people or anything, but that’s how we wanna roll. Quite liberating in these twilight years. We’ve made enough albums the conventional way, and the kids don’t care about that anyway. So feel free to spread it on the Tik Tok or what have you. Ultimately, you keep this old boat afloat through your conscious/subconscious acts of listening and whispering our name.
AUTOBOMBO
Ja està actualitzada la playlist de l’any de L’illa dels monstres amb una nova tongada de cançons, algunes d’elles dels discos que han aparegut en el present FULL PARROQUIAL:
Voleu saber amb detall els gèneres i llocs de procedència dels grups que hi apareixen? Busqueu L’illa dels monstres a twitter, bluesky o instagram i allà ho trobareu tot.
Fins aquí la matraca. Si creus que li pot agradar a algú més que no siguis tu, comparteix-la:
Si t’ha agradat la matraca i vols rebre les següents matraques al correu, subscriu-te a la newsletter:
Podeu marxar en pau.
Era el seu quart llarga durada ja.
Gran com siempre!